Coses de la providència

Argument:

Un bon dia, un bon home decideix fer un passeig, ja que s'havia llevat feliç. En tornar a casa, s'adona que ha oblidat les claus i en trucar es troba que, en comptes d'obrir-li la porta la minyona, ho fa un senyor vestit igual que ell, a qui no coneix.

Confòs, es troba tota una família vivint a casa seva i ell no pot demostrar que hi viu. Al principi el prenen per boig, però després el pare, sospitant que pot ser un pretendent de la seva filla, el convida a dinar. El protagonista, rendit, hi accedeix. Només després de dinar, torna a reclamar casa seva i aleshores, el cap de família li explica una història que li havia passat quan era jove, i que pretén que és igual que la del protagonista. En totes dues, diu, la Providència posa al davant una vida futura de la qual no podem escapar. Al final, el protagonista es casa amb la filla de la casa i no sap si ha fet bé o no.

Tema: el destí o la providència juguen males passades

Odamae Lorca

L'home i l'ofici

Argument:

Un home està capficat en la seva feina de científic. Com que es troba malament, acut al metge i aquest li recepta que s'enamori, perquè no té cap altra mal que la seva obsessió per la feina. En sortir, com que va badant, ensopega amb una noia i la fa caure al terra. Tothom es posa en contra d'ell i, per sortir-se'n, la demana en matrimoni.

Cada dia va a casa de la noia i s'està allà però el seu pensament està en el seu laboratori, fins el punt que s'adorm i l'han de portar en un taxi cap a casa. El pare de la noia, tot i que està desesperat per casar-la, l'allibera del seu compromís perquè veu que ni ell ni ella seran feliços.

Tema: l'obsessió per qualsevol cosa no ens deixa viure normalment.

Sara Rodríguez

Un crim

Argument:

El narrador ens explica que va cometre un assassinat. El cas és que va matar la senyora Purificació, tieta de la seva promesa.

El narrador havia conegut una noia i volia prendre's el festeig amb calma, o així és com ho veia la tieta Purificació, qui anava punxant al noi per veure si acomplia la seva paraula. Ell ja no va poder més i un dia, al teatre, treu una destral i l'assassina.

Al judici, el fiscal l'acusa d'homicidi premeditat, perquè havia comprat la destral per fer-ho i la va dur al teatre amb aquesta intenció. En canvi, l'advocat el presenta com un pobre home que ja no pot més i, a cop calent, mata la vella. L'advocat ho fa tan bé que el narrador surt absolt havent de pagar només una petita multa per escàndol públic.

Tema: la llei és arbitrària.

Eugenio Gutiérrez

Feblesa de caràcter

Argument:

Un ciutadà es desperta a mitjanit perquè ha sentit sorolls. Es tracta d'un lladre. Quan la víctima intenta que aquest abandoni la seva actitud aquest li contesta que l'amo de la casa no hi podrà fer res per la força. Llavors l'altre li contesta que es tracta de moral: la gent no ha de robar. El lladre li explica la seva vida; ell mateix havia havia estat honrat fins que la seva dona el va deixar i el seu soci li va prendre el negoci. Ningú en el barri l'apreciava. Ara, un cop s'ha fet lladre, tothom el respecta.

El ciutadà queda convençut dels seus arguments i abandona casa seva per anar a robar amb el lladre.

Tema: no hem de seguir cap moral al peu de la lletra.

Tomás López

La clara consciència

Argument:

Dos amics tenen una conversa: discuteixen sobre si el món està regit pel destí o per la voluntat i, com és de preveure, no es posen d'acord.

A l'endemà un d'ells és a l'hospital, a punt de morir. L'altre el va a visitar i escolta la història del seu amic. Com que la ciutat està essent bombardejada (estan en temps de guerra) alguna cosa li diu que serà una propera víctima. Per fugir del destí intenta fer tot el que no fa normalment: agafa la direcció contrària, no va a la feina i es dedica a fer bogeries. Al final se'n cansa i torna a la feina, que és on l'agafa l'esclat de la bomba. Amb la seva mort, demostra a l'amic que en aquest món no podem fugir del destí.

Tema: el dilema entre el destí i la voluntat humana

Alexandra Gudiño

Raspall (conte infantil)

Argument:

Comença la història amb un cadell de gos que es menja el barret del seu amo. Aquests decideixen donar el Turc a la dona del jardiner. El nen es posa trist en saber la notícia. És tant el disgust que agafa objectes fent-los passar per mascotes. Prova amb tot: una pilota de roba, un manyoc de cordill... fins que després de regirar tota la casa, en un racó de les golfes troba un vell raspall. El nen pensa que el raspall serà perfecte.

Al vespre, abans d'anar-se'n a dormir, agafa el raspall i el fica al llit amb ell perquè no passi fred. Abans d'adormir-se, el nen s'adona que el raspall irradia calor de vida, encén el llum i veu que aquest es mou, amb moviment de gos però amb la forma de raspall.

A l'endemà explica el fet meravellós a la mare qui, evidentment, no el creu. El nen, ofès, marxa a l'habitació. Més tard els pares se'n burlen, però el nen sap que tard o d'hora s'adonaran de la veritat. En efecte, a la nit entra un lladre a casa i Raspall és l'únic que aconsegueix neutralitzar-lo.

Tema: no hem de tancar-nos a les coses que no coneixem.

Yaiza Ruiz

Coses aparentment intranscendents

Argument:

Un senyor ha de canviar de ciutat i decideix fer-se un retrat per tal de deixar-lo a les amistats del lloc on viu actualment. El fotògraf, en prémer el botó, fa que accidentalment la flamarada del magnesi cali foc a la cortina. El foc s'estén per la casa i per l'edifici. Com a conseqüència del fet, moren més de tres-centes persones.

Tema: l'efecte 'papallona', la cadena d'esdeveniments que pot provocar un fet banal.

Dunia Moreno

L'any de la meva gràcia

Argument:

Un home, des que neix, té una marca divina al seu cos, exactament una creu al paladar. Passen els anys i no troba cap utilitat a aquest do. Un dia qualsevol, quan s'apropa Nadal, veu en una botiga una nina que li agrada molt per regalar-la a la seva filla, però no la pot comprar perquè els diners no li arriben. El botiguer li proposa una nina semblant però sense pintar, i el protagonista la compra. A punt d'entrar a casa, toca la cara de la nina i aquesta queda pintada per art de màgia amb uns colors molt macos i especials. Presenta el descobriment a la seva família i els deixa bocabadats. La seva dona el convenç per muntar una fàbrica de nines. L'inici del negoci és esperançador. La bona sort acaba quan apareixen al mercat unes nines austriaques, més barates. L'home, en un acte de desesperació, va a demanar protecció comercial al govern, però el funcionari li explica que les seves nines, tot i ser artesanals i màgiques, costen més de produir i en menor nombre, per tant no són rendibles.

Tema: Avui dia el materialisme econòmic està per sobre de l'espiritualitat.

Dani de Miguel

La ciència i la mesura

Argument:

Un milionari vol fer una cambra de joguines per als seus fills i contracta dos tècnics a Alemanya. Només arribar a la casa als nens els fan anàlisis i els mesuren el crani. Quan acaben de fer les proves, determinen que un d'ell és guerrer i té un punt romàntic, el segon és calmat i al tercer li pronostiquen que tindrà el seu futur a Amèrica. Comencen la construcció de l'habitació però és un procés llarg i costós, tant en diners com en vides humanes dels obrers.

Mentrestant els nens estrenen les joguines i el pare s'enfada. La reacció dels nens és atacar els obrers posant-los verí. El pare els castiga torturant-los i com que no aconsegueix res, prova de negociar-hi. Ells demanen que els doni un tècnic i el pare intenta concedir el desig. Evidentment, el tècnic no vol. Al final hi ha la inauguració de la cambra de jocs però els nens no la volen i se'n van a jugar amb els nens gitanos al carrer. La reacció del pare és penjar el tècnic de l'escut d'armes.

Tema: l'educació no pot ser una qüestió científica.

Alejandro Gómez

El principi de la saviesa

Argument:

Un home ric es fa construir una casa de somni a mida, contractant els millors arquitectes, jardiners, etc. Fa poc tracte amb els veïns, només es relaciona amb una veïna que li sembla pesada, a qui agrada parlar de la lluna i coses per l'estil. Ell prefereix estar sol, en el que ell considera "la felicitat de la riquesa". Un dia es desperta amb una revolta generada pels criats qui, fent neteja al jardí, han trobat una mà humana. Ell, seguint el model d'altres contes de Calders, pren el camí difícil i posa un anunci al diari dient que té una cosa important que algú ha perdut.

Com és lògic, comencen a venir persones de tot arreu, i per casualitat troben el que havien perdut en el seu jardí i recuperen la felicitat, perquè eren coses importants per a ells.

Al final, la mà resulta ser d'un filòsof que, seguint el refrany "La mà dreta no ha de saber què fa la mà esquerra", se la va tallar. Tothom recobra la felicitat menys el milionari.

Tema: els diners no donen la felicitat, sinó les coses importants per a nosaltres, encara que siguin petites.

Sergi Subiela

La consciència, visitadora social

Argument:

Al Depa Carel.li, un assassí professional, se li apareix la seva consciència el dia que ha de matar una vella per robar-li. L'àngel li diu que no la mati, que li pot robar tranquil.lament sense matar-la. L'assassí contesta que cadascú és allò que és i finalment la mata i diu a l'angel que no cal que li digui res, que ell mateix farà la reflexió. Se'n va cantant i amb una gran tristesa.

Tema: la persona no pot escapar del seu destí.

Sergio Gabarrón

La ratlla i el desig

Argument:

Tot comença quan un noi explica la seva història a un senyor que va al seu costat a l'autobús. Al noi, que és agrimensor, l'envien a treballar a un altre lloc i ell i la seva dona s'han de canviar de casa. Per anar a treballar cada dia ha de recórrer molts quilòmetres a cavall, tants com per tornar. Un dia especialment agitat a la feina, de camí cap a casa el cavall cau per un precipici, i ell ha de tornar caminant, tot i haver-se fet mal al turmell.
Està molt cansat i ja no pot més quan veu una estrella fugaç i li demana el desig de trobar casa seva al pròxim revolt. El desig es compleix i ell, que es resisteix a creure que aquella és casa seva, segueix el camí però a la meitat, dubta i marxa.
Després d'explicar-li al vell la història aquest li dóna un consell: no podem deixar escapar l'important a la vida. Ell es decideix a seguir-lo, però torna a tenir dubtes i torna a marxar.

Tema: s'ha d'anar amb compte amb el que es desitja perquè es pot acomplir.

Alba Romero

El desert

Argument:

A finals del mes de juny, Enric Espol apareix amb la mà dreta embenada. La causa és ben lògica dintre de la irracionalitat. El cas és que Espol creu que s'està morint i, abans que la vida s'escapi, l'atrapa amb el puny de manera que, literalment, si obre el puny es mor. A conseqüència d'això decideix no obrir-lo sota cap concepte, embolicar-se'l i explicar-ho a la gent per demanar consell.
A continuació va a visitar el gerent de l'empresa on treballa, el metge i els amics. Ningú no contradiu la seva idea i actuen com si res. Més tard, fan el mateix la seva promesa, la sogra i un amic. També, un llibreter amic seu li proposa la primera solució per tal d'alliberar-se: pujar al terrat de casa, treure's la bena i així que passi el primer vol de coloms, obrir la mà.
Espol vagareja fins al desert, explica tot a una nena i aquesta li respon amb fantasia: ella posaria el puny dins d'una gerra amb aigua i esperaria la vida eterna. Quan l'Enric és a punt de deixar-se vèncer per l'ensonyament, rep la salutació d'una trapezista rossa del circ, gest al qual ell no dubta en contestar, provocant així l'alliberació de la vida reclosa. L'Espol intenta agafar-la però ja no pot. En realitat, l'Enric Espol, volent o sense voler, s'havia descuidat la clau del gas oberta. En aquest cas, la metàfora que la vida se li escapa de les mans es compleix.

Tema: la consciència de la vida.

Montse Roca

Quieta nit

Argument:

A la nit de Nadal es presenta el Pare Noel a casa d'una família. Però resulta que aquests diuen que no creuen en ell i que, per tant, no volen els seus regals i el conviden a marxar. El Pare Noel s'hi nega i afirma que si és en aquella casa és per algun motiu.

Després la mare li diu que els protestants utilitzen aquest mètode d'entrar a les cases per divulgar les seves idees i el tornen a convidar a que marxi. Més tard els nens baixen al menjador i veuen aquell home i el reconeixen d'haver-lo vist en una revista americana. Però la família el torna a convidar a marxar i ell se sent ofès i els contesta que no és manera de tractar una persona que els porta regals i els fa un sermó sobre el significat real del Nadal. La família se'n penedeix i li ofereixen un lloc a taula. Tot va bé fins que un membre de la família torna a treure el tema de celebrar el Nadal o Reis. Llavors la mare adopta una expressió agressiva i el Pare Noel decideix marxar d'aquella casa. Quan ho fa, els nens comencen a plorar perquè volien els seus regals.

Tema: la intolerància que tenim les persones cap a altres cultures.
Àlex Cirera

O ell, o jo

Argument:

El personatge explica que era molt feliç, i de tan feliç que era s'avorria, i era desgraciat per això. Com que ha viscut una temporada llarga de felicitat, creu que això canviarà i en té ganes.
Instal.len un parc d'atraccions prop d'on ell viu. Ell hi va i s'ho passa tan bé que s'oblida d'aquesta obsessió amb la felicitat.
Un dia, abans que marxés la fira, es troba amb un home que és exactament igual que ell. De sobte es com si es transformessin en unes bèsties tots dos i es comencen a barallar molt fortament. Surt la bèstia que porten a dins i això és el que trenca la seva felicitat.

Tema: l'enveja

Laura Resa

La fi

Argument:

El protagonista està escrivint les seves memòries, perquè està al final de la seva vida i té moltes coses a explicar.
Vol explicar una anècdota que li va passar un cop que anava viatjant per Barcelona. Una gitana li va endevinar el futur: li va anunciar la seva mort, una mort ridícula però ell s'ho pren seriosament.
S'imagina la seva mort: va passejant i l'atropella una bicicleta. Diu que fins que no estigui a l'hospital, els seus amics no arribaran. Finalment, morirà. El protagonista dóna aquest futur com a segur, creu les paraules de la gitana.

Tema: la importància que l'ésser humà dóna a les coses.

Patricia Calderón

Història natural

Argument:

El personatge viatja al tròpic per descansar i es troba que és bastant semblant a les ciutats occidentals. Lloga un pis on troba diversos insectes que, fins i tot, l'arriben a mirar malament. Quan torna de fer un passeig hi ha una tigressa a la cuina i, com és normal, s'estranya, però pregunta a la portera i aquesta li diu que no passa res, que és cosa normal en època de pluges: les tigresses es refugien als pisos per tal de parir i li aconsella que se'n vagi a l'hotel per uns dies.

Tema: cada persona tenim el nostre lloc en el món i, quan l'abandonem, ens sentim desubicats.

Eliot Fernández

Una curiositat americana

Argument:

Un dia, un senyor es troba amb la visita d'un colombià, que ve amb l'encàrrec de donar-li records d'una família que viu allà. Un cop més en confiança, a la conversa sorgeix el tema de les armes. El colombià mostra una petita pistola, gairebé de joguina. L'amfitrió l'agafa i l'observa i sense voler es dispara. El pobre colombià es troba ferit i l'altre treu importància a la situació, dient que ja li passaria, perquè no pot creure que un arma així pugui fer mal.

Finalment, el colombià mor i el protagonista, pensant una bona estona sobre què pot fer amb el cadàver, arriba a la solució de ficar-lo a l'armari i marxar de vacances, ja que les necessitava més que mai. En tornar, va directament on hi ha el cadàver i aquest ha quedat embalsamat, incorrupte, com si fos una figura de cartró pedra. Té la idea de vestir-lo amb robes típiques sudamericanes i posar-lo al rebedor per ensenyar a les visites una curiositat americana.

Tema: les decisions que pren una persona amb d'anar lligades amb la lògica i l'ètica.

Judit Ávila

'L'Hedera Helix'

Argument:

Un home rep un regal per part d'una amiga seva. Aquest és una corbata molt hortera i estrafolària. Ell vol agrair-li aquest gest d'amistat i amor. Llavors se li ocorre la idea de regalar-li una planta grimpadora. Amb aquesta aconseguirà dos objectius: fer-li un detall a l'amiga i tapar la paret del jardí d'aquesta (que no suporta) amb la planta. Per tant, pretén que la planta tingui un creixement ràpid per sorprendre-la. Finalment, acaba adquirint una planta poc coneguda, anomenada Hedera Helix.
Aquesta planta creix a una velocitat molt elevada i el florista li aconsella tornar ràpid a casa, però com òbviament passa, el personatge no en fa cas i la seva tornada a casa de l'amiga es va complicant degut al creixement tan i tan accelerat de la planta, que l'impedeix continuar.

Per fortuna aconsegueix arribar-hi tot envoltat de les tiges de l'hedera helix, que només li deixa veure la corbata. L'amiga té una reacció que causa comicitat, ja que li diu: "Baixa de l'arbre, grandolàs, no veus que ja no tens edat per a aquestes coses?"

Tema: la impaciència de vegades ens juga males passades.

Saray Ambrosio

Fet d'armes

Argument:

Dos soldats de bàndols contraris es troben fora del camp de batalla. Abans de lluitar, reflexionen i decideixen que han de tornar a la guerra, perquè lluitar allà sols no té sentit. Ho intenten però hi ha tanta confusió que han de tornar a sortir. Decideixen 'sortejar' la victòria i guanya el narrador.
Quan apareix al seu campament amb el botí de guerra, el seu superior el deixa triar un objecte. Contra tota lògica de guerra, el protagonista tria la bicicleta i no la metralleta.

Tema: Com es pot fer servir la lògica de la pau en temps de guerra

Andrea Piqueras

L'esperit guia

Argument

El narrador explica que sap tractar els esperits i que no els hem de tenir por.

A l'endemà un esperit li demana que faci de missatger, que avisés els passatges del tren exprès que aquest descarrilaria. El primer que pensa el protagonista és posar un missatge al diari, però cap director l'accepta. Llavors decideix anar directament a la companyia de ferrocarrils.
L'interventor li diu que el tren descarrilava cada dia, era 'una mena de tic'.
En tornar, el narrador menysprea l'esperit per la notícia que li ha donat.

Tema: La realitat supera la ficció

Amanda Barrero

L'arbre domèstic

Argument:

Un home, en despertar a la seva llar, es troba un arbre enmig del seu menjador. Estranyat, va a parar a la comissaria de la ciutat, on l'atén un policia amb bigotis i moltes medalles. El policia, en sentir la seva història, es mostra incrèdul i decideix que mai ningú hauria de tenir cap coneixement sobre això. Si fes falta, pagaria el seu silenci. L'home pregunta si el fet era de seguretat nacional. El policia respon afirmativament, i l'home diu que per la pàtria, tot, i que no fa falta que el paguin.

Tema:

La veritat oculta, això que ens fan veure d'una manera i a l'hora ens tenen enganyats per altra banda, la veritat que desconeixem, i una mentida que nosaltres creiem que és la veritat.

Dani Alabarce

Cada u del seu ofici

Argument:

El narrador es troba navegant en alta mar quan parla amb el capità. Aquest li explica que tothom hauria de buscar l'ofici que el motivés, no com ell, que es va fer capità de vaixell per herència, però ell no té les coses clares amb la navegació i no està satisfet.

Tema:

La importància de tenir motivació personal per dedicar-se al que t'agrada.

Roser Rosa

Els catalans pel món

Argument:

El protagonista se'n va a Takri (Birmània) per vigilar una expedició de blanc d'Espanya. Quan va arribar, un rei li oferí hospitalitat a la seva cort. A les residències reials d'aquell país hi viuen persones i bèsties en comú, i el dia del comiat un lloro català que havia arribat allà li va explicar la seva història al protagonista i van parlar de reveure el Mediterrani. Finalment, se'n va amb el cor més tendre que el dia de l'arribada.

Tema: la ridiculesa de voler buscar coses comunes.

Josué Zaballos

El problema de l'Índia

Argument:

Un dia, un home que es troba a l'Índia porta un ram de flors a la seva estimada i es troba una vaca pel carrer. Aquesta es menja el ram de flors, ell empeny la vaca i un policia li diu que ha de cedir-li les flors. El protagonista torna a la floristeria, on compra dos rams de flors: un de barat, que porta a la mà, i un altre de gran, guardat en una capsa. Quan surt al carrer, la vaca es dirigeix cap a ell, ell li dóna el ram de flors i el policia el mira amb gest d'aprovació. Llavors diu al policia que el ram vertader el porta a la capsa. El policia s'indigna i el jutgen a quatre mesos de presó.

Tema:

L'estranyesa davant dels costums d'altres cultures.

Fàtima Aatar

Un bon principi

Pere Calders va ser un escriptor curiós. M'atreviria a dir, fins i tot, que únic en la seva espècie. Una rara avis, com deien els clàssics. Va saber combinar amb èxit l'humor i el misteri, per tal de donar fe d'un món que era tan normal pel fet de ser tan estrany.

Va escriure, i de vegades repetia, alguna cosa així com: "La veritat, la veritat. Si aquells que tant la busquen se la trobessin de cara..."