El desert

Argument:

A finals del mes de juny, Enric Espol apareix amb la mà dreta embenada. La causa és ben lògica dintre de la irracionalitat. El cas és que Espol creu que s'està morint i, abans que la vida s'escapi, l'atrapa amb el puny de manera que, literalment, si obre el puny es mor. A conseqüència d'això decideix no obrir-lo sota cap concepte, embolicar-se'l i explicar-ho a la gent per demanar consell.
A continuació va a visitar el gerent de l'empresa on treballa, el metge i els amics. Ningú no contradiu la seva idea i actuen com si res. Més tard, fan el mateix la seva promesa, la sogra i un amic. També, un llibreter amic seu li proposa la primera solució per tal d'alliberar-se: pujar al terrat de casa, treure's la bena i així que passi el primer vol de coloms, obrir la mà.
Espol vagareja fins al desert, explica tot a una nena i aquesta li respon amb fantasia: ella posaria el puny dins d'una gerra amb aigua i esperaria la vida eterna. Quan l'Enric és a punt de deixar-se vèncer per l'ensonyament, rep la salutació d'una trapezista rossa del circ, gest al qual ell no dubta en contestar, provocant així l'alliberació de la vida reclosa. L'Espol intenta agafar-la però ja no pot. En realitat, l'Enric Espol, volent o sense voler, s'havia descuidat la clau del gas oberta. En aquest cas, la metàfora que la vida se li escapa de les mans es compleix.

Tema: la consciència de la vida.

Montse Roca