dilluns, 9 de maig del 2011

Coses de la providència


Argument:

Un bon dia, un bon home decideix fer un passeig, ja que s'havia llevat feliç. En tornar a casa, s'adona que ha oblidat les claus i en trucar es troba que, en comptes d'obrir-li la porta la minyona, ho fa un senyor vestit igual que ell, a qui no coneix.

Confòs, es troba tota una família vivint a casa seva i ell no pot demostrar que hi viu. Al principi el prenen per boig, però després el pare, sospitant que pot ser un pretendent de la seva filla, el convida a dinar. El protagonista, rendit, hi accedeix. Només després de dinar, torna a reclamar casa seva i aleshores, el cap de família li explica una història que li havia passat quan era jove, i que pretén que és igual que la del protagonista. En totes dues, diu, la Providència posa al davant una vida futura de la qual no podem escapar. Al final, el protagonista es casa amb la filla de la casa i no sap si ha fet bé o no.

Tema: el destí o la providència juguen males passades

Odamae Lorca

L'home i l'ofici


Argument:

Un home està capficat en la seva feina de científic. Com que es troba malament, acut al metge i aquest li recepta que s'enamori, perquè no té cap altra mal que la seva obsessió per la feina. En sortir, com que va badant, ensopega amb una noia i la fa caure al terra. Tothom es posa en contra d'ell i, per sortir-se'n, la demana en matrimoni.

Cada dia va a casa de la noia i s'està allà però el seu pensament està en el seu laboratori, fins el punt que s'adorm i l'han de portar en un taxi cap a casa. El pare de la noia, tot i que està desesperat per casar-la, l'allibera del seu compromís perquè veu que ni ell ni ella seran feliços.

Tema: l'obsessió per qualsevol cosa no ens deixa viure normalment.

Sara Rodríguez

Un crim

Argument:

El narrador ens explica que va cometre un assassinat. El cas és que va matar la senyora Purificació, tieta de la seva promesa.

El narrador havia conegut una noia i volia prendre's el festeig amb calma, o així és com ho veia la tieta Purificació, qui anava punxant al noi per veure si acomplia la seva paraula. Ell ja no va poder més i un dia, al teatre, treu una destral i l'assassina.

Al judici, el fiscal l'acusa d'homicidi premeditat, perquè havia comprat la destral per fer-ho i la va dur al teatre amb aquesta intenció. En canvi, l'advocat el presenta com un pobre home que ja no pot més i, a cop calent, mata la vella. L'advocat ho fa tan bé que el narrador surt absolt havent de pagar només una petita multa per escàndol públic.

Tema: la llei és arbitrària.

Eugenio Gutiérrez

Feblesa de caràcter

Argument:

Un ciutadà es desperta a mitjanit perquè ha sentit sorolls. Es tracta d'un lladre. Quan la víctima intenta que aquest abandoni la seva actitud aquest li contesta que l'amo de la casa no hi podrà fer res per la força. Llavors l'altre li contesta que es tracta de moral: la gent no ha de robar. El lladre li explica la seva vida; ell mateix havia havia estat honrat fins que la seva dona el va deixar i el seu soci li va prendre el negoci. Ningú en el barri l'apreciava. Ara, un cop s'ha fet lladre, tothom el respecta.

El ciutadà queda convençut dels seus arguments i abandona casa seva per anar a robar amb el lladre.

Tema: no hem de seguir cap moral al peu de la lletra.

Tomás López

diumenge, 1 de maig del 2011

La clara consciència


Argument:

Dos amics tenen una conversa: discuteixen sobre si el món està regit pel destí o per la voluntat i, com és de preveure, no es posen d'acord.

A l'endemà un d'ells és a l'hospital, a punt de morir. L'altre el va a visitar i escolta la història del seu amic. Com que la ciutat està essent bombardejada (estan en temps de guerra) alguna cosa li diu que serà una propera víctima. Per fugir del destí intenta fer tot el que no fa normalment: agafa la direcció contrària, no va a la feina i es dedica a fer bogeries. Al final se'n cansa i torna a la feina, que és on l'agafa l'esclat de la bomba. Amb la seva mort, demostra a l'amic que en aquest món no podem fugir del destí.

Tema: el dilema entre el destí i la voluntat humana

Alexandra Gudiño

Raspall (conte infantil)


Argument:

Comença la història amb un cadell de gos que es menja el barret del seu amo. Aquests decideixen donar el Turc a la dona del jardiner. El nen es posa trist en saber la notícia. És tant el disgust que agafa objectes fent-los passar per mascotes. Prova amb tot: una pilota de roba, un manyoc de cordill... fins que després de regirar tota la casa, en un racó de les golfes troba un vell raspall. El nen pensa que el raspall serà perfecte.

Al vespre, abans d'anar-se'n a dormir, agafa el raspall i el fica al llit amb ell perquè no passi fred. Abans d'adormir-se, el nen s'adona que el raspall irradia calor de vida, encén el llum i veu que aquest es mou, amb moviment de gos però amb la forma de raspall.

A l'endemà explica el fet meravellós a la mare qui, evidentment, no el creu. El nen, ofès, marxa a l'habitació. Més tard els pares se'n burlen, però el nen sap que tard o d'hora s'adonaran de la veritat. En efecte, a la nit entra un lladre a casa i Raspall és l'únic que aconsegueix neutralitzar-lo.

Tema: no hem de tancar-nos a les coses que no coneixem.

Yaiza Ruiz